Biografia de Blanca.

blancaEl nostre petit gran poble gaudeix de moltes virtuts dins de tots els àmbits. És un poble multicultural, amb una naturalesa paisatgística preciosa i al mateix temps diversa, amb grans monuments històrics que són imants per a tots els nostres veïns i veïnes i motiu d’orgull per la gent autòctona. I sense deixar de banda, unes festes, tradicions i cultura exemplars, entre d’altres.

Vull pensar que tots els gaspatxers i gaspatxeres volen el millor pel nostre poble i pels nostres habitants. Des del meu humil punt de vista, proposo algunes millores que m’agradaria que algun dia es duguessin a terme per a millorar diversos aspectes d’Alcalà.

Sóc Blanca Troncho, tinc 25 anys i estimo el meu poble. He participat de ben menuda a molts projectes culturals i educatius del poble, sóc membre de l’Associació de la Tomata de Penjar i treballo tots els estius per promocionar el nostre bé preuat, denominació d’origen i producte local tant prestigiós. A més, he estat fadrina de Santa Teresa en tres ocasions i he posat el meu gra d’arena sempre que he pogut per tal de donar suport a les associacions autòctones, fer moure a la gent i millorar el poble en si.

En primer lloc, com a gaspatxera jove que sóc, m’agradaria parlar de les nostres festes patronals. És una setmana màgica per al poble. Tots ansiem aquella darrera setmana d’Agost, on el poble s’uneix en germanor, on tothom es lleva amb una il·lusió especial i on la gent té ganes de gaudir i viure els últims dies que li manquen a l’estiu. M’agradaria que les festes fossin per a tots i totes. Per als homes, per a les dones, per als xiquets i xiquetes, per la gent gran. Que la música fos a gust de tots, que la nit jove fos realment jove, i que tothom es senti especial i satisfet en algun moment de la setmana festiva.

I en segon lloc, com a amant de la naturalesa i de la nostra mare terra, penso que s’ha d’impulsar un dels patrimonis més rics que tenim: les nostres platges. Confio en que encara podem ser més estrictes en la conservació i regeneració de les dunes que vesteixen la nostra costa. Mitjançant les passarel·les hauríem de ser més conscients d’aquest regal que tenim a l’abast, tan a nivell paisatgístic com també reclam turístic.

Tinc moltes idees més a profunditzar, però aquestes dues són les que fa més temps que tinc en ment. Per la meva part, vull buscar la millor solució per tal d’assolir aquests dos objectius. La clau està en parlar amb el poble directament; en la gent que ix a la fresca, en els treballadors que es reuneixen ben d’ora per esmorzar, en els xiquets de l’escola, en les dones treballadores, en les mares, en els fills i en tots aquells veïns i veïnes que ens puguin aportar la seva opinió per tal de fer un poble per a tots.

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *