Espanya acumula quasi el 40 per cent (39,39%) del total d’hectàrees cremades enguany a la Unió Europea, amb 236.575 de les 600.731 hectàrees calcinades fins al 6 d’agost en els Vint-i-set, segons dades del Sistema Europeu d’Informació d’Incendis (EFFIS) de Copernicus.
La primera onada de calor de l’estiu, entre l’11 i el 18 de juny, va deixar desenes d’incendis en 23 províncies d’Espanya. El més destructiu va ser el que va afectar la Serra de la Culebra, un conjunt muntanyenc de la província de Zamora que és reserva de la biosfera i en el qual es van cremar més de 30.000 hectàrees. El foc va arrasar entorn d’un 3% de la superfície de la província de Zamora i era el més gran en el que va de segle, però podria veure’s superat per l’ocorregut un mes després en Losacio, en la mateixa província. Zamora, que ja va veure arrasades més de 2.300 hectàrees en l’Alta Sanabria per un incendi originat a Portugal al gener, és la província més castigada pels focs en aquest 2022.
El primer gran incendi forestal de l’estiu es va declarar el 8 de juny en la localitat de Pujerra (Màlaga), pròxima a Sierra Bermeja. En concret, el foc va afectar el paratge La Resinera, una zona inaccessible per terra i amb una densa arbreda de castanyers, que ja es va veure danyada per un incendi que va arrasar més de 9.000 hectàrees fa deu mesos. Al voltant de 3.000 persones van ser evacuades del municipi de Benahavís després del que sembla una negligència durant tasques de manteniment. Es calcula que el foc va destruir unes 3.500 hectàrees.
En aquests moments hi ha 6 focs actius a Galícia, a les províncies de Lugo i Orense. Una província que acumula 42.000 hectàrees cremades en l’últim mes. D’altra banda, Alacant i Castelló se sumen a les províncies afectades pels megaincendis. Vall d’Ebo és el pitjor registrat en una dècada en la Comunitat Valenciana. El foc a Bejís (Castelló) ha arrasat ja més de 10.000 hectàrees i amenaça una zona d’alt valor mediambiental com és la serra d’Espadan.
Estem vivint un estiu infernal, amb temperatures molt superiors a les registrades en anys passats, alguna cosa que, segons els científics, es convertirà en normalitat en el futur, altíssimes temperatures estivals unides a la falta de precipitacions, un còctel perfecte per a aquesta nova generació d’incendis de molt difícil extinció. Per això és més important que mai la prevenció, no sols perquè cada vegada és més difícil sufocar els megaincendis, sinó perquè consumeixen una quantitat ingent de recursos, entre ells, hídrics, els quals són, al seu torn, escassos.
Segons dades oficials, el 95% dels incendis són provocats per l’home, ja siga per negligència o per pura maldat. Això sumat al canvi climàtic i a la falta de pluja converteix en absoluta prioritat accions preventives i punitives a nivel europeu, estatal i sobre tot local. Els ajuntaments han d’executar ordenances municipals que previnguen la devastació. És evident que la despoblació i l’abandó de zones agrícoles converteix els nostres camps erms en un polvorí. L’ajuntament d’Alcalà-Alcossebre gestiona un municipi molt extens, amb zones agrícoles que ja ningú treballa. I encara que podria obligar els propietaris d’aquests camps a mantindre’ls nets per a evitar incendis, almenys a partir de la primavera i durant tot l’estiu, no ho fa. Així que tot depén de la bona voluntat de la gent que, conscient dels riscos, evita realitzar activitats que comporten algun risc. I així estem quasi en mans del destí!
La Generalitat Valenciana va emetre a la primavera un decret pel qual es prohibia la crema de podes i restolls. Però això no és suficient, perquè ens ho estem jugant tot: el nostre futur.
El infierno ya está aquí
España acumula casi el 40 por ciento (39,39%) del total de hectáreas quemadas este año en la Unión Europea, con 236.575 de las 600.731 hectáreas calcinadas hasta el 6 de agosto en los Veintisiete, según datos del Sistema Europeo de Información de Incendios (EFFIS) de Copernicus.
La primera ola de calor del verano, entre el 11 y el 18 de junio, dejó decenas de incendios en 23 provincias de España. El más destructivo fue el que afectó la Sierra de la Culebra, un conjunto montañoso de la provincia de Zamora que es reserva de la biosfera y en el cual se quemaron más de 30.000 hectáreas. El fuego arrasó en torno a un 3% de la superficie de la provincia de Zamora y era lo más grande en el que va de siglo, pero podría verse superado por el ocurrido un mes después en Losacio, en la misma provincia. Zamora, que ya vio arrasadas más de 2.300 hectáreas en el alta Sanabria por un incendio originado en Portugal en enero, es la provincia más castigada por los fuegos en este 2022.
El primero gran incendio forestal del verano se declaró el 8 de junio en la localidad de Pujerra (Málaga), próxima a Sierra Bermeja. En concreto, el fuego afectó el paraje La Resinera, una zona inaccesible por tierra y con una densa arboleda de castaños, que ya se vio dañada por un incendio que arrasó más de 9.000 hectáreas hace diez meses. Alrededor de 3.000 personas fueron evacuadas del municipio de Benahavís después del que parece una negligencia durante tareas de mantenimiento. Se calcula que el fuego destruyó unas 3.500 hectáreas.
En estos momentos hay 6 fuegos activos en Galicia, en las provincias de Lugo y Orense. Una provincia que acumula 42.000 hectáreas quemadas en el último mes. Por otro lado, Alicante y Castelló se suman en las provincias afectadas por los megaincendios. Vall d’Ebo es lo peor registrado en una década en la Comunidad Valenciana. El fuego en Bejís (Castelló) ha arrasado ya más de 10.000 hectáreas y amenaza una zona de alto valor medioambiental como es la sierra de Espadan.
Estamos viviendo un verano infernal, con temperaturas muy superiores a las registradas en años pasados, algo que, según los científicos, se convertirá en normalidad en el futuro, altísimas temperaturas estivales unidas a la falta de precipitaciones, un cóctel perfecto para esta nueva generación de incendios de muy difícil extinción. Por eso es más importante que nunca la prevención, no solo porque cada vez es más difícil sofocar los megaincendios, sino porque consumen una cantidad ingente de recursos, entre ellos, hídricos, los cuales son, a su vez, escasos.
Según datos oficiales, el 95% de los incendios son provocados por el hombre, ya sea por negligencia o por pura maldad. Esto sumado al cambio climático y a la falta de lluvia convierte en absoluta prioridad acciones preventivas y punitivas a nivel europeo, estatal y sobre todo local. Los ayuntamientos tienen que ejecutar ordenanzas municipales que prevengan la devastación. Es evidente que la despoblación y el abandono de zonas agrícolas convierte nuestros campos baldíos en un polvorín. El ayuntamiento de Alcalà-Alcossebre gestiona un municipio muy extenso, con zonas agrícolas que ya nadie trabaja. Y aunque podría obligar los propietarios de estos campos a mantenerlos limpios para evitar incendios, al menos a partir de la primavera y durante todo el verano, no lo hace. Así que todo depende de la buena voluntad de la gente que, consciente de los riesgos, evita realizar actividades que comportan algún riesgo. Y así estamos casi en manos del destino!
La Generalitat Valenciana emitió en la primavera un decreto por el cual se prohibía la crema de podas y rastrojos. Pero esto no es suficiente, porque nos lo estamos jugando todo: nuestro futuro.
Hell is already here
Spain accounts for almost 40 percent (39.39%) of the total number of hectares burned this year in the European Union, with 236,575 of the 600,731 hectares burned up to 6 August in the EU-27, according to data from the Copernicus European Fire Information System (EFFIS).
The first heatwave of the summer, between 11 and 18 June, left dozens of fires in 23 provinces in Spain. The most destructive was the one that affected the Sierra de la Culebra, a mountain range in the province of Zamora, which is a biosphere reserve and burned more than 30,000 hectares. The fire devastated around 3% of the surface area of the province of Zamora and was the largest so far this century, but it could be surpassed by the one that occurred a month later in Losacio, in the same province. Zamora, which has already seen more than 2,300 hectares destroyed in the upper Sanabria region by a fire in Portugal in January, is the province most severely affected by fires in 2022.
The first major forest fire of the summer broke out on 8 June in the town of Pujerra (Malaga), near Sierra Bermeja. Specifically, the fire affected La Resinera, an area inaccessible by land and with a dense grove of chestnut trees, which was already damaged by a fire that devastated more than 9,000 hectares ten months ago. Around 3,000 people were evacuated from the municipality of Benahavís after what appears to have been negligent maintenance work. The fire destroyed an estimated 3,500 hectares.
There are currently 6 active fires in Galicia, in the provinces of Lugo and Orense. A province that has accumulated 42,000 hectares burned in the last month. On the other hand, Alicante and Castelló are added in the provinces affected by mega fires. Vall d’Ebo is the worst recorded in a decade in the Valencian Community. The fire in Bejís (Castelló) has already devastated more than 10,000 hectares and threatens an area of high environmental value such as the Sierra de Espadan.
We are living through a hellish summer, with temperatures much higher than those recorded in previous years, something that, according to scientists, will become normal in the future, very high summer temperatures combined with a lack of rainfall, a perfect cocktail for this new generation of fires that are very difficult to extinguish. That is why prevention is more important than ever, not only because it is becoming increasingly difficult to put out mega-fires, but also because they consume a huge amount of resources, including water, which in turn is scarce.
According to official figures, 95% of fires are caused by man, either through negligence or sheer malice. This, coupled with climate change and the lack of rainfall, makes preventive and punitive action at European, national and, above all, local level an absolute priority. Municipalities need to enforce by-laws to prevent devastation. It is clear that depopulation and the abandonment of agricultural areas turn our wastelands into a powder keg. The town council of Alcalà-Alcossebre manages a very large municipality, with agricultural areas that nobody works anymore. And although it could force the owners of these fields to keep them clean to avoid fires, at least from spring onwards and throughout the summer, it does not do so. So it all depends on the goodwill of people who, aware of the risks, avoid activities that involve some risk. And so we are almost in the hands of fate!
The Generalitat Valenciana issued a decree in the spring banning the burning of prunings and stubble. But this is not enough, because everything is at stake: our future.
Translated with www.DeepL.com/Translator (free version)