Sóc Felipe Folch Soriano, tinc 46 anys d’edat, vaig néixer amb una paràlisi cerebral infantil que em va afectar a la coordinació i al moviment des de petit. Els meus pares em van portar a doctors i hospitals , on un doctor els va dir que jo viuria només tres anys i tinc gairebé 47 i aquí segueixo gràcies a la lluita dels meus pares i a la meua propia.
Des de xicotet vaig anar a rehabilitació i vaig fer l’EGB a l’escola ordinària i vaig participar de totes les activitats. També vaig participar en un grup de la parròquia, anomenat els “juniors”.
Vaig estudiar administratiu a l’IES Serra d’Irta i vaig formar part del consell escolar durant 4 anys sent president de l’associació d’alumnes de l’institut del poble.
Quan vaig acabar el grau superior d’administratiu i em vaig graduar de tècnic titulat administratiu, vaig anar a l’UJI i vaig començar la carrera d’informàtica de gestió i vaig canviar a la carrera de mestre en educació primària que vaig acabar l’any 2000.
Durant els estudis universitaris vaig participar en el grup de teatre del maset frater en una obra nadalenca on tots els actors érem persones amb diversitat funcional. A la universitat va començar la meva vida d’activista de l’accessibilitat demanant una rampa en un edifici on no hi havia i vaig aconseguir que la facultat de ciències humanes s’unís a la vaga
Després em vaig casar i vaig passar 6 anys a Mèxic. Allí em vaig fer cooperant en una associació de discapacitats on vaig començar a ajudar persones amb discapacitat funcional i donar conferències sobre discapacitat i valors. Després, al costat de la meva ex dona, vàrem fundar una associació que es deia Helping people everywhere seguint la tasca d’ajuda de les persones amb diversitat funcional amb baixos recursos, donant cadires de rodes, bastons, caminadors, llits hospitalaris, etc … que vam aconseguir d’Estats units i d’altres fonts. A l’associació vam crear un taller de reparació i fabricació de cadires de rodes a la mida, en el qual excercia com a director i supervisor del taller. Al meu càrrec tenia a dues persones amb discapacitat que arreglaven i s’encarregaven de la fabricació de les cadires. En aquesta etapa vaig donar moltes conferència als centres de secundària, preparatòria i en universitats sobre discapacitat i valors, amb els meus companys de l’associació, vivint experiències molt enriquidores i gratificants.
Des de fa molts anys la meva trajectòria política està lligada al partit Compromís i un cop més em presento a la llista del partit a les eleccions municipals acompanyant a Maria Sorlí, candidata a l’Alcaldia perque em va oferir per anar de numero 6 i vaig aceptar amb molt de gust.
I ho faig perquè si miro enrere, fa més de 10 anys que el nostre poble malauradament no ha canviat, ni ha evolucionat molt. Si es fa un exercici d’anar-se’n i estar un període llarg de temps fora i tornar, s’adonen que ha canviat poc o gens, el que ha canviat és que la gent jove se n’ha anat a poc a poc i cada vegada queden menys habitants.
Cada vegada hi ha menys comerç i una gran desunió entre els dos nuclis Alcalà-Alcossebre i això em dóna molta tristesa.
Per això vull formar part del canvi, per què sé que el nostre poble pot ser millor del que és ara i podem aconseguir que la gent retorno trobant nous llocs de treball. Oferint una oferta turística de qualitat durant tot l’any amb una accessibilitat universal per a les persones amb diversitat funcional i aconseguir un gran aprofitament del nostre polígon industrial, buscant i allotjant noves empreses que oferisquen ocupació als jovens del nostre poble.
Amb la meva experiència en serveis socials amb persones en estat de vulnerabilitat sé que es pot fer un gran canvi en la manera de fer les coses i executant projectes que milloren la imatge del poble.
Per tot això i per què em sento ciutadà i fill d’aquest poble vull aportar els meus coneixements a aquest equip que presenta Maria Sorlí i sé que ho podem aconseguir.